1. Des de quan funciona la Companyia?
La Companyia funciona des de fa cinc anys.
2. Que et va impulsar a crea-la?
La Generalitat de Catalunya ens va dóna la possibilitat de crear una companyia com a resident a Tarragona. L’Ajuntament de Tarragona també es va implicar en el projecte i és per això que va a passar a ser companyia resident de Tarragona, o Companyia oficial.
3. Quins van ser els principals problemes que et vas trobar al posar en marxa el teu projecte?
Tarragona és una ciutat petita i no està acostumada a apostar per projectes d’envergadura. El més difícil és que la companyia tingui credibilitat. És molt més fàcil si tens la teva seu a Madrid o Barcelona.
4. Quantes persones formen part de la Companyia?
En aquest moment som Alfredo Bravo i jo com a directors i, de 14 a 16 ballarins i ballarines.
5. Son sempre els mateixos ballarins o vas canviant segons les característiques de cada espectacle?
No, no són sempre els mateixos. Tot depèn de les característiques i del format dels espectacles (un espectacle de carrer, en un teatre, per a nens, ....). Per exemple, ara anirem a ballar a Perpignan i ballarem un duo i dintre de cinc mesos ballarem a Madrid i serem setze.
6. Quins estudis o experiència han de tenir els components de la Companyia?
Gairebé tots estan titulats en dansa clàssica i/o dansa contemporània. Però, quan fem audicions per a buscar nous membres, el que mirem més és l’experiència dels ballarins en altres companyies, perquè la nostra és una companyia que no té gaire temps per a crear les produccions i, per això no té massa temps per a formar als ballarins.
7. Descriu una mica l’activitat del dia a dia de la Companyia: assajos, classes,...
D’onze a dotze y mitja fem classe de dansa clàssica els dilluns, dimecres i divendres i de contemporani els dimarts i dijous. Després assagem fins les cinc de la tarda fent una pausa per a dinar de les dues i quart a les tres menys quart.
Quan tenim representació i tenim que desplaçar-nos a altre localitat, quan arribem assagem en el lloc on ballarem i, si l’espectacle és a Tarragona, també assagem al lloc on tenim que ballar i preparem tot el muntatge de l’espectacle.
8. Com es viu el dia d’una estrena?
Des del punt de vista de la Direcció, com la nostra és una companyia d’autogestió, amb molts de nervis perquè nosaltres mateixos hem de preparar-ho tot: vestuari, linòleum, viatges dels ballarins, etc. Sempre hi ha tantes coses a fer i tantes a tenir en comte que ja tenim suficient amb tenir-ho tot a punt. Resumint diré que es viu amb molt d’estrès.
9. Prefereixes estrenar un nou espectacle en una localitat que no sigui Tarragona o prefereixes estrenar a Tarragona?
Prefereixo estrenar a Tarragona si això implica que podem tenir el teatre uns dies abans de l’espectacle per a poder assajar. En aquests moments, Tarragona només disposa del teatre Metropol i normalment està sempre tan ocupat que ens trobem que tenim més facilitats a altres localitats que no són Tarragona i no en aquesta, encara que som companyia resident.
Jo prefereixo estrenar a Tarragona perquè està la família, els amics i tota la gent que ens coneix. A més és molt agradable poder anar a dormir a casa després d’acabar l’espectacle i no tenir que posar-te a recollir tot, anar a l’hotel o posar-te a viatjar per a tornar a casa.
10. Quants espectacles teniu ja en el vostre repertori?
Tenim dos espectacles infantils: “La Bella Dorment” i “la Ventafocs. Espectacles de carrer com “Canal d’emoció” o “Saudade”. I espectacles de gran format: “Les criaturas de Prometeu”, “La força del Patiment”, “Arena”, “Senvanar”, o “Intercanvis”.
11. Quin d’ells destacaries i perquè?
Destacaria “Les Criatures de Prometeu”. Va ser un avanç per a la companyia que va passar a tenir 14 ballarins, es va ballar al Camp de Mart amb l’orquestra en directe i, van venir 2.000 persones a veure-ho, que per a una ciutat com Tarragona és molt, perquè va significar un canvi i una aposta per a un espectacle més gran i més professional.
“La força del Patiment” i “Arena”, també van tenir molt bones crítiques i van reafirmar un públic que demostra que li agrada la dansa i que som capaços d’omplir els teatres. Ens permet demostrar que a Tarragona hi ha un públic que li agrada la dansa, un públic que es pensa que no existeix.
12. Ha estat difícil crear la Companyia? Heu tingut recolzament tant econòmic com moral de les diferents administracions?
En un principi, per a constituir-la no va haver cap problema. Es va tenir que donar d’alta, fer els estatuts, etc. Però, el problema és que la companyia no té cap conveni amb la Generalitat o l’Ajuntament i això fa que els ajuts i les subvencions s’hagin de demanar cada any. Mai sabem si ens les concediran i si les concedeixen les paguen al mes de juny y els espectacles s’han d’estrenar en desembre. Els nostres projectes no poden tenir una visió de més d’un any. No podem fer projectes de quatre anys en els que gestionaríem la integració de la dansa en la ciutat, una gestió de públics, la conscienciació de la gent a la dansa, etc.
Les institucions sempre et demanen que demostris cada any que el teu treball és un treball professional i no serveix de res la projecció internacional que hagin pogut tenir els teus anteriors treballs ni que hagis omplert els teatres
13. El Centre de Dansa Plan B va ser inaugurat al setembre de 2010. Quin és el teu balanç un any després?
Estem molt contents perquè obrint el nostre Centre de Dansa hem aconseguit una seu oficial per a la Companyia.
Assagem en el mateix lloc en el que després donem classes de dansa. Tenim 150m² de sala diàfana, en un edifici en el que no molestem a ningú, on podem guardar el nostre vestuari i tots els materials per als nostres espectacles, disposant de la sala tot el temps que ens fa falta sense preocupar-nos dels horaris.
És molt gratificant poder transmetre tot allò que saps i vas aprenent amb la nostra experiència a totes les persones que volen venir a la nostra escola.
14. Quina edat tenen els vostres alumnes?
Els nostres alumnes van des dels tres als cinquanta cinc anys.
15. Quines disciplines s’imparteixen a l’acadèmia?
S’imparteix dansa clàssica, dansa contemporània i jazz. Aquestes són disciplines que tant l’Alfredo Bravo com jo controlem i això assegura un nivell de qualitat a l’escola.
16. A dansa clàssica, segueixes un mètode específic?
Realment no. Jo estic ensenyant tot el que em va ensenyar Víctor Ullate. Va ser el meu mestre i el que realment ha marcat tota la meva carrera.
Segueixo estant en contacte amb ell i ell està fent un seguiment de com va la meva escola i em dóna moltes idees i indicacions. Quan tinc dubtes el truco i això dóna una seguretat i un molt bon referent per a l’escola.
17. En aquest moment, quines són les classes que tenen més alumnes, les que agraden més ?
Les de dansa contemporània sobretot, potser perquè com la companyia és de contemporani la gent pensa que és la disciplina més forta.
També les classes de jazz tenen molt d’èxit.
18. Has notat canvis en la importància que s’està donant a la dansa a Tarragona des de que funciona la companyia i aquesta s’anuncia com a Companyia de dansa oficial de Tarragona
Sí. La veritat és que ara tot el món identifica la Companyia amb Tarragona i es valora molt el treball professional que es fa.
També és important la implicació de l’alcalde i, jo al ser senadora de Tarragona tinc l’oportunitat de reunir-me amb l’alcalde i els altres senadors de Tarragona per a preparar les activitats culturals de la ciutat, donant-me l’oportunitat d’incloure la dansa i de que la tinguin més en comte.
19. Creus que poden sortir bons professionals del Centre de Dansa Plan B per a anar incorporant-los a la Companyia?
Sí. De fet aquest és el nostre objectiu, ja que en aquest moment tots els ballarins són de fora o estrangers. Volem anar formant ballarins per a incorporar-los a la nostra Companyia. De moment ja tenim dos alumnes de l’escola que s’incorporaran a ella.
També volem que es converteixi en una sortida professional per a la gent que estudia dansa a Tarragona i inverteix moltes hores a la setmana, al mes i a la seva vida i no tenen cap oportunitat ni sortida professional per a continuar amb la seva carrera.
Volem que sigui una porta oberta per al desenvolupament professional.
20. Com es viu la dansa a Tarragona? Que creus que es deuria fer per impulsar-la encara més?
A Tarragona hi ha molta gent apassionada per la dansa. Hi ha moltes escoles de dansa i molta gent que li agrada de veritat.
Jo crec que l’Ajuntament hauria d’apostar per un projecte de veritat. Es a dir, l’Ajuntament està apostant per un munt de projectes a la ciutat de Tarragona, perquè d’alguna manera el que vol és tenir a tothom content. Però no té la capacitat d’apostar en tres o quatre, que s’ha demostrat que funcionen, per exemple el treball de la Sala Trono en teatre, la Camerata XXI en música o, en cinema, que també tenim directors reconeguts o,nosaltres amb els nostres treballs tan a nivell nacional com internacional.
I així el que fan és que cap d’ells destaqui com podrien fer-lo amb més ajuda, perquè realment el pressupost que l’Ajuntament té per a cultura no és massa alt.
21. Creus que les primeres passes es deurien fer en les escoles de dansa fent que la dansa estigués més valorada i, ajudar a desfer-nos d’aquesta imatge per la qual es pensa que la dansa només es port practicar per un grup reduït de persones?
Jo crec que la imatge de que només pot ser practicada per unes poques persones ja no existeix.
Quan es va obrir el Centre de dansa pensàvem que vindria gent professional, que ja es dediqués a la dansa, però ens va sorprendre veure que la majoria de gent que va venir a apuntar-s’hi era gent que havien ballat de més jove i que en un moment donat per diferents raons: estudis, haver-s’hi cassat, haver tingut fills, etc., havien deixat de fer-ho i ara per plaer i per sentir-se realitzada han tornat, sense preocupar-se de l’edat i tenint clar que no falta tenir un cos amb unes mesures o un pes determinat per a gaudir de la dansa. Altra cosa és quan et vols dedicar professionalment. Jo crec que les escoles no haurien de ser el principi del fi d’un ballarí o d’un estudiant de dansa, sinó que haurien d’oferir una porta oberta per a poder seguir desenvolupant la carrera professional i poder fer actuacions fora de Tarragona. És el que passa en les escoles de dansa de Tarragona. No existeix connexió entre els estudis i el món professional.
